- L’accent greu o obert ( `). Es posa sobre la a, sobre la e oberta i sobre la o oberta.
Exemples: anà, cafè, lleonès, això.
- L’accent agut o tancat ( ´). Es posa sobre la e tancada, sobre la o tancada, sobre la i i sobre la u.
Exemples: somniaré, cançó, líquid, últim.
- Les paraules esdrúixoles són aquelles que tenen la síl·laba tònica en l’altepenúltima posició.
Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre.
Exemples: mú-si-ca, lí-qui-da.
- Les paraules agudes són aquelles que tenen la síl·laba tònica en l’última posició.
Exemples: sor-tir, de-mà.
Les paraules agudes s’han d’accentuar quan acaben en les següents terminacions:
-a, -e, -i, -o, -u.
-as, es, -is, -os, -us.
-en, -in.
Exemples: camí, avió, ningú, partiràs, després, avís, deliciós.
- Les paraules planes són aquelles que tenen la síl·laba tònica en la penúltima posició.
Exemples: plu-ja, tí-mid.
Les paraules planes s’han d’accentuar quan NO acaben en les següents terminacions.
-a, -e, -i, -o, -u.
-as, -es, -is, -os, -us.
-en, -in.
Exemples: tòxic, carnívor, tèxtil, pròxim, últim, ràpid, fotógraf.
1 Separa la paraula en síl·labes.
Exemples:
a-qui ca-fe ro-bo-tic cra-ter mu-si-ca.
PÀGINA INTERESSANT PER A SEPARAR EN SÍL·LABES.
2 Assenyala la síl·laba tònica.
Exemples:
a-qui ca-fe ro-bo-tic cra-ter mu-si-ca.
3 Has de saber si la paraula és aguda, plana o esdrúixola.
Exemples:
a-qui (aguda) ca-fe (aguda) ro-bo-tic (plana) cra-ter (plana) mu-si-ca (esdrúixola).
4 Consultar la norma ortogràfica.
Exemples:
aqui s’accentua perquè és aguda i acaba en vocal, -as, -es, -is, -os, -us, -en o -in.
cafe s’accentua perquè és aguda i acaba en vocal, -as, -es, -is, -os, -us, -en o -in.
robotic s’accentua perquè és plana i acaba en consonant (exepte les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in).
crater s’accentua perquè és plana i acaba en consonant (exepte les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in).
musica s’accentua perquè ho fan totes les esdrúixoles.
5 Saber si l’accent és agut o greu.
Exemples:
aquí amb accent agut perquè la lletra “i” sempre porta l’accent tancat.
cafè amb accent greu perquè la “e” oberta porta l’accent obert. (La e tancada porta accent tancat.Ex. també).
robòtic amb accent greu perquè la “o” oberta porta l’accent obert. ( La o tancada porta accent tancat: Ex. camió).
cràter amb accent greu perquè la lletra “a” sempre porta l’accent obert.
música amb accent agut perquè la lletra “u” sempre porten l’accent tancat.
Formen un diftong dues vocals juntes que es pronuncien en la mateixa síl·laba.
| Creixents | Decreixents | ||
i / u + | a e i o u | a e i + o u | i / u |
quatre, qüestió, quota guant, aigües, pingüí, | aiguota iogurt, hiena, ioga, noia, deia, veuen… | pau, peu, ciutat, coure, duu | aire, rei, boira, cuina |
Parlem de hiat en els casos següents:
- No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs:Te-a-tre, re-al
- En les combinacions:
- consonant+i+a/e/o: di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó
- consonant+u+a/e/o: cu-a, du-es
- Quan hem d’indicar que cal pronunciar la u dels grups que, qui, gue, gui. Exemples: qüestió,
- En el temps verbal no personal participi dels verbs que acaben en -ir. Exemples: traïdes, reduïts.
- En situacions en que es trenca un diftong i fer que sonin destacadament la i i la u quan, segons les normes d’accenuació, no es pot escriure l’accent gràfic. Exemples: rabiüt -üda, cafeïna, ensaïmada, veïnat, proteïna, …
L’accent diacrític ens ajuda a diferenciar el significat de dues paraules que s’escriuen igual. Tot i que aquest accent no compleix les normes ortogràfiques, fa que poguem destriar el significat de la paraula.
