Es creu que ja a l’època grega es preparava una pasta composta per fruits secs (ametla principalment) i mels, que es donava als esportistes grecs com a producte energètic per a participar a les Olimpíades.
El torró és un dels plats més típics i tradicionals de Nadal a totes les cases; tot i que en origen era menjat a les postres de les cases dels rics i en ocasions especials. Per exemple a l’edat mitjana, tenim constància escrita que hi era al menú de les noces de la filla del rei Jaume I.
Quin ingredients necessitam?
-Un kilogram d’ametles.
-800 grans de sucre en pols.
Com es fa?
Primer pelarem les ametles posant-les uns minuts dins aigua ben calenta. D’aquesta manera es pelaran fàcilment. Ara les torrarem dins el forn. Estarem vigilant per a no cremar-les.
Després capolarem, dins una maquineta manual, les ametles i el sucre. Aquesta pasta es passarà tres vegades, sí tres vegades! per la màquina. Fins que ens surti una pasta espessa i oliosa (els ingredients han d’estar molt ben mesclats, que facin com uns espaguetis ben units.
Finalment hem de posar paper de ceba dins una capseta de fusta o taper i posar-hi dedins un poc de la pasta que hem feta. Així donam la forma de barra de torró. Després l’embolicam molt bé i a guardar-les.
Així tendrem les barres de torró que tradicionalment es fan per Santa Catalina. I diu la cançó:
«De Santa Catalina fins a Nadal, un mes just hi va».
Segur que tu no podràs aguantar tot un més sense menjar-t’ho. El torró es pot menjar quan vulguis i… Bon Nadal.
Nosaltres ho hem pesat a una balança antiga!
